El blog originàriament es deia Matant el temps a canonades.
Si el temps és or, soc milionari. I Catalunya el país amb el PIB més alt de l’univers conegut, amb el permís de l’estat espanyol.
Demà mateix aniré a CatalunyaCaixa a ingressar unes quantes hores. Potser els hi canvio un pis a canvi de, posem per cas, 80 hores setmanals durant 15 anys. I si un dia em quedo sense temps, que m’embarguin els rellotges.
Mentre no us pugui explicar el resultat de les negociacions espai-temps, aniré omplint el blog amb què bonament pugui, i via fora, que tot està per fer, i tot és possible.
I si a més us interessa, haureu invertit correctament el vostre or.
Aquell que va dir que el temps és or no sabia ni del temps ni de l’or. El temps és hort! I sino pregunteu-ho als padrins, perque no es pas de l’hort dels neo hippies del que parlo, progres indignats i en definitiva gent que proben d’aprofitar tant com poden els centímetres d’hipoteca , encara que sigui per converçar mentre la playstation carrega el fifa. Pots cantar meravelles del julivert pixelat que creix al balcó, mentre l’heura silenciosa se t’arrapa poc a poc a les cames, la que creix a la façana del banc i a l’ombra austera de l’oficina. La que et deixa erm de vida. El temps es hort, a les mans tremoloses dels padrins que no esperen ja res del temps ni de l’or ni de les mentides que germinen als solcs de la ignorància ni de les veritats que es perden trepitjades entre la pols de camins que no duen mai enlloc.
Un disc que es digui “el temps és hort” ha de ser bo per collons. Afanya’t o te’l prendrà el Quimi Portet.
Si, el Quimi portet pagaria gairebe tants diners per ser famos com per aquest titol!