Fa relativament poc algú em va explicar la faula de la vaca, la guineu i l’ocellet. Com que, humor a banda, és una molt bona lliçó vital, com qualsevol altra faula, tot sigui dit, la deixo aquí.
Una vaca pasturant tranquil·lament per un prat veu que un ocellet ha caigut del niu prop d’on ronda una guineu.
La vaca, entendrida i temorosa pel perill que corre l’ocellet, defeca sobre ell perquè la guineu no el vegi. Si no el veu, i si tampoc en sent l’olor, l’ocellet podrà evitar aquest perill. Després ja el lleparà per netejar-lo, quan la guineu hagi marxat.
Però l’ocellet, que s’asfixia sota la capa calenta de la femta, comença a piular de forma desesperada.
La guineu aixeca les seves orelles provant d’identificar el lloc d’on procedeix l’angoixant piu-piu. Ràpidament, corre veloç cap al munt de merda d’on venen els piulets de l’ocellet, l’agafa amb la boca, el renta al riu, i se’l menja en un tres i no res.
Moral 1: No tothom que t’omple de merda et vol mal.
Moral 2: Algú et pot treure la merda de sobre amb mala intenció.
Moral 3: Quan estàs cobert de merda, millor no dir ni piu.
