Últimament, sembla que a Google li ha agafat per tocar-nos els collons als catalans. Però que ningú agafi cap avió direcció a Wisconssin a rostir cap gringo. No solucionarà res. Probablement, el capatàs de Google no sap ni on para Catalunya, per molt que fa 4 dies tragués el cap per Barcelona.
Amb Google, però també amb Twitter, o amb Facebook, o amb la majoria de multinacionals, tenim dos problemes. Un, que som un país, però no un estat (en algun cas, això tampoc ens serviria de molt). I dos, que totes aquestes multinacionals tenen la seu a Madrid, i estan dirigides per espanyols. I d’espanyols, un grup nombrós sembla que no tingui res més a fer que tocar el que no sona als que no tenim la llengua argentina com a llengua materna, no ens agrada la tortura als animals, i volem que la selecció espanyola de qualsevol esport perdi sempre.
Acceptem que l’última malifeta de l’empresa de Califòrnia no està pensada per a molestar-nos, però s’ha de reconèixer que els dos anteriors paràgrafs bé que s’ho valen. En el cas que tenim entre mans (tractant-se de dominis .es no descarto que alguns els tingueu en altres zones més pudentes del cos), Google ha decidit posar, sense previ avís, dominis territorials a les adreces del seu servei de blogs, Blogger.
El motiu, és poder controlar els continguts de manera que els governs que censurin als seus ciutadans ho tinguin més fàcil. Twitter fa poc va anunciar que faria el mateix. Censuren continguts que puguin ofendre a ciutadans de diversos països estats (el dia que siguem independents, hauran de tallar directament la connexió d’internet del que quedi d’estat espanyol).
Total, que des de la fundació .cat s’ha començat una campanya de dominis .cat al 50% del seu cost per a tots els blogaires que no vulguin tenir el .es o no vulguin fer els canvis necessaris per a recuperar el .com. Qualsevol excusa és bona per a comprar un domini .cat, jo mateix en tinc un www.lesquirolimprudent.cat (quina forma més subtil de fer promoció, però no cal que hi aneu, que només hi tinc un formulari de contacte i un en construcció). Total, són uns 25 €/any, que no suposa la ruïna econòmica per a ningú: són 3,5 cubates, les 4 pelis dolentes que sempre fan al cine el dia que tens ganes d’anar-hi, 2 cd, 1,25 llibres… El que jo recomano és que tanqueu el blogger i us obriu un wordpress o qualsevol altra cosa (ara no us feu els modernikis i us obriu un tumblr). I fins i tot us donaré 3 motius de per què fer-ho:
- Blogger és una caca. WordPress li dona 3000 voltes. Amb aquest punt, no és necessari estar-hi d’acord, però sabeu que tinc raó.
- Google, aquella empresa que fa uns anys, quan tots fèiem anar el Yahoo, era un símbol d’empresa jove, moderna, i cool, s’ha convertit en un gran germà que supera, amb escreix, a qualsevol gran germà que hagi existit antigament. S’ha de diversificar, que diuen els tertulians experts en tot.
- A Google se li enrefot que ens molesti el .ej al final d’aquell nom tan guai que ens va costar tantes hores decidir. Però una de les seves fons d’ingressos és el trànsit que genera. I encara que tots els blogs molestos amb el canvi de domini generin un trànsit insignificant en els seus resultats mundials, de tant en tant és bo tirar alguna pedra a Goliat.
Totalment d’acord amb el que dius!
Potser sí que el WordPress és més ben parit, però el Blogger és per inútils i mandrosos (i com que jo entro en les dues categories alhora, doncs Tetris).
Fa un temps Sant Google també ens va traduir els noms dels carrers, va servir per fer-nos unes risses al Twitter i para de comptar. Molt hihi-haha, però els carrers continuen en zulú.
Per cert, cada cop que entro a l’Android Market (ara Play) o al Google Reader, em surt en castellà, tot i que jo tinc tota la configuració en anglès (abans no entendre-ho que donar una puta paraula a l’enemic).