M’he desvetllat, que hi farem. A vegades passa. A vegades, fins i tot, passa massa sovint. Té el seu costat positiu, n’estic convençut, tot i que ara mateix sóc incapaç de trobar-lo. Demà a la tarda, amb el mal humor que portaré producte d’haver dormit poc, potser seré capaç de visualitzar-lo, al més pur estil Càndid.
Avui, a més, no tinc gran cosa interessant a dir. De fet, només volia donar les gràcies a l’única persona que ahir va entrar a visitar aquest blog, evitant, així, que després de més de trenta dies tenint visites a diari, aparegués un 0 a les estadístiques.
Qui fos que sàpigui que allà on jo estigui mai li faltarà un plat calent a taula (no puc prometre que sigui bo, sobretot si el cuino jo); i que està invitat a un Caol Ila doble sense gel allà on se’l vulgui beure (un cubata no serveix, que no tinc tanta conversa). Si tenim la possibilitat de foter-nos un Cullen Skink ben calentet abans, també correrà a compte meu.
Gràcies i bona nit!
I gràcies també a les dues persones que han llegit aquesta entrada abans de 3/4 de 6 del matí. La nit és gran i s’ha d’aprofitar!!!
