Hi ha conjuncions astrals que no es poden desaprofitar. Dijous a la nit, a Vic, s’hi va poder gaudir del nostre Hyakutake particular: els tres músics més galactitzats del nostre panorama junts, per primer cop, i qui sap si última, presentant un espectacle de cançó galàctica, intercomarcal i d’ultramar.
Era el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic, que celebrava els 25 anys d’existència. Enhorabona i que en pugui celebrar, com a mínim, 25 més!! I si pot ser amb el .cat com a domini principal, millor. Com a bon concert inaugural, estava ple de gent VIP: l’alcalde de la ciutat, el president de la diputació de Barcelona, coneguts presentadors de coneguts programes de conegudes emissores musicals, i molta gent que, com a mínim, feien pinta de VIP. En resum, que semblava que només haguessim pagat l’entrada jo i el meu amic.
Però retornem a l’inici de tot. Uns milions d’anys després del Big Bang. El primer, per odre d’edat, del trio galàctic, és el Jaume Sisa. Deixeu-me dir que no sóc un gran seguidor del Sisa, conec el mateix que tothom: Qualsevol nit pot sortir el sol, El seté cel, i Nit de Sant Joan. Ah, i Boletaires, de la que sempre m’oblido.
El segon, és el Quimi Portet. El seu pas per El último de la fila m’importa bastant poc, la veritat. I el seu treball en solitari el desconec en el mateix grau en que m’apassiona La Rambla. Reconec que Matem els dimarts i els divendres és un dels millors noms de discos de tota la història de la música moderna, però mai m’he dedicat a escoltar atentament cap dels seus discs, i això que és un paio que el trobo interessant i m’agrada escoltar-lo.
Tanca el trio Joan Miquel Oliver, guitarrista, compositor i alma mater d’Antònia Font. D’ell no me’n declaro fan perquè això de considerar-se fan d’alguna cosa es va perdent amb l’edat a canvi de guanyar sensatesa. Però sí que sóc un gran admirador de la seva obra, especialment de les seves lletres. Oh, quines lletres!! Me’n declaro fan, que collons!! M’apasionen!! La forma tan colorista d’adjectivar, les metàfores impossibles, els marcianets i els homenets… pura creativitat, en majúscules!
El concert va començar amb només el Portet amb corbata i l’Oliver amb kimono negre a l’escenari. Al Sisa se li havia espatllat el ciclomotor galàctic i no va fer acte de presència fins a la tercera cançó, amb pantalons i camisa vermelles, jaqueta negra, i un canoutier (el barret dels gondolers (sí, jo també ho he buscat a la viquipèdia)), just a temps per a cridar un “pirulins i piruletes” que va fer enfervorir el públic. Com que sembla que els tres galàctics s’ho van passar molt bé, i que és possible que repeteixin l’experiència, no us explicaré gran cosa més, a part del que ja us podeu imaginar: grans dosis d’histrionisme, rialles a dojo, i, si us agrada el galacticisme boletaire, un concert que no us podeu perdre.
M’agrada.
Gràcies 🙂