Segur que tots en sabeu fer, però com a tutorial per a la sobretaula de diumenge no es pot demanar gran cosa més.
Les fotografies panoràmiques tenen aquell no sé què que les fa summament interessants. No sé si és la relació d’aspecte, o altres coses, tampoc vull ni puc ara fer una explicació dels motius, els quals desconec completament. En resum, la panoràmiques són cools.
Moltes compactes, i fins i tot algun mòbil, incorporen un mode panoràmic, on es divideix la pantalla en tres trossets, i un mateix va empalmant, tan com bonament pot, les tres imatges al moment de fer la foto. Els resultas acostumen a ser molt bons. Aquesta opció, que jo sàpigui, no està disponible en cap càmera reflex, que són les que fem anar els bons, així que necessitarem una petita ajuda divina per a poder-ne fer: el photoshop, obviously. També necessitarem un trípode, o no, i una ròtula, o no.
Si tenim trípode i ròtula, perfecte, ja sabreu el què heu de fer. Si tenim només trípode, no passa res: només hem de recordar algun trosset de l’anterior fotografia, per poder donar continuitat a la panoràmica. Si no tenim trípode tampoc passa res: fem igual que si en tinguèssim, però intentant no moure massa amunt o avall la càmera entre foto i foto o al moment de fer-la.
Per il·lustrar aquesta entrada, vaig aprofitar la meva última visita al Pilar d’Almenara per a fer les fotos per a una panoràmica. Pels qui no coneguin el Pilar, és una torre de defensa musulmana (per molt que a la viquipèdia diguin que és cristiana), del segle XI o XII, situada al punt més alt de la serra d’Almenara (457 metres). El Pilar, visitable tot i que no s’hi pot arribar en cotxe (la caminadeta és de 5 minuts encara no), té 7 metres de diàmetre i 15 d’alçada. Des de dalt la torre hi ha unes vistes espectaculars sobre la Plana D’Urgell. Diuen els vells que, el dia que hi ha bona visibilitat, es pot veure el mar i tot.
El dia abans al que hi vaig anar jo, la visibilitat era fabulosa, el Montsec semblava a tocar. La #putamandra va fer que em quedés a casa, i l’endemà hi havia molt calitja i una visibilitat de pena, però que hi farem, ja hi era. Les fotos, per si no voleu sortir de casa, eren aquestes:
L’opció per a fer panoràmiques al Photoshop, és al menú File -> Automate -> Photomerge. Un cop clicat, se’n obrirà una finestra dividida en des grans parts: a l’esquerra, ens permet escollir el tipus d’unió que volem fer. La veritat és que no conec les diferències entre una o altra opció, normalment utilitzo o bé Reposition, o bé confio amb el Photoshop i selecciono Auto; mai Perspective, ja veureu perquè.
A la part dreta en deixa carregar les fotos a unir, o bé seleccionar les que tenim obertes. Un cop tinguem ja les fotos a unir, cliquem OK i, segons la quantitat de fotos, la seva mida, i la potència de la màquina, podrem anar a fer un café o ben just una pixarradeta.
A continuació podeu veure la diferència entre utilitzar una o altra opció:
2 comentaris a “Fotografies panoràmiques”