Berlinesos, he tingut un somni!! No, em sembla que així no era…
Benvinguts a la meva primera entrada escrita sense tocar de peus a terra. Sóc camí de Berlín, a veure al meu amic inditrònic amb bohemian flavours Ramon, conegut mundialment com a Freealma, i que ha anat a fer les Alemanyes.
Berlín, per si hi ha algun despistat, és la capital política d’Alemanya i del Regne d’Espanya. Com quan Carles I i V, vaja. 500 anys després, i tot segueix igual. No han evolucionat gens els espanyols. I no només en aquest aspecte.
Pels que sigueu molt joves, abans la capital era Bonn, ciutat amb poc glamur i de nom fàcil de confondre amb un famós agent secret, al servei de sa Majestat (britànica), i normalment amb llicència per matar, que al seu temps devia impressionar molt, però entre Rambos i Seagals, ha perdut imponència.
I que hi passava a Berlín mentre Bonn era la capital? Doncs bàsicament estava en guerra, freda això sí, amb ella mateixa. Era l’única ciutat del món amb un trastorn de personalitat sever: una banda era capitalista i fabricava Mercedes, i l’altra era comunista i tenia Trabants. Les dues bandes estaven separades per un mur, batejat amb un atac d’originalitat com a mur de Berlín, i que va agradar tant als jueus que van decidir,anys més tard, fer-ne un d’igual a Gazza, que Jerusalem és sagrada i allà no s’hi pot fer. La cosa era una mica més complexa, perquè la part capitalista formava part de la República Federal d’Alemanya, i la part comunista de la República Democràtica d’Alemanya, països de noms semblants però diferents. Per a acabar-ho de complicar, durant molt temps la part capitalista estava dividida en tres sectors: l’americà, el britànic i el francès.
Total, que amb la dissolució de la URSS, i amb les ganes de vendre Mercedes al costat est del mur, van donar per finalitzada la guerra freda, i el mur ja només feia nosa, a més de poc civilitzat (això els israelians encara no ho saben). Era l’any 1989, al novembre, el dia 9.
Ciutadans de Berlín, ja no el tenim aquí!!! No, diria que el Beckenbauer no va dir ben bé això…
Alemanya és un país gran, situat al centre d’Europa, tropical (té selva), i pocs catalans el pronuncien correctament. És el motor d’Europa, perquè fabrica Mercedes, BMWs, Audis, Wolkswagens i Porches. També Seats, però fan veure que són espanyols. Però tenen marques d’altres coses: Bayer, Siemens, Basf, Bosch… I personatges importants: Beethoven, Kant, Einstein, Schopenhauer, Wagner, Kraftwerk i Schindler. I per si amb tot això no n’hi hagués prou, van inventar els frankfurts!!
A Alemanya s’hi parla l’alemany. I als col·legis alemanys fan les classes en alemany, per sorpresa de molts espanyols, que no entenen com poden estudiar i parlar un idioma tan complicat i que només es parla en un país, podent estudiar i parlar una llengua tan universal com el castellà. Segur que ho fan per tocar els collons. Una altra cosa estranya que tenen és que està prohibit que un estat tingui un dèficit fiscal superior al 5%.
El cap de govern és l’Angela Merkel, conservadora i liberal, a qui les coses no li acaben d’anar massa bé, per això els liberals no en parlen massa d’ella. El seu gran objectiu, però, és que Alemanya tingui platja pel sud, per això ja controla Grècia, l’estat espanyol, Portugal, i ben aviat Itàlia. A Mallorca salten d’alegria.
I em sembla que no us puc explicar res més que ja no sapigueu, així que deixeu-me acomiadar amb la frase més cel·lebre que s’ha pronunciat mai en territori alemany, amb el permís de l’emperador Josep II i la seva “té massa notes” dirigida a un joveníssim Mozart: No us pregunteu el que el vostre país pot fer per vosaltres; pregunteu-vos el que vosaltres podeu fer pel vostre país.
Superb 🙂
Graaaaaacies 😉