The North American Indian

Edward Sheriff Curtis va ser un fotògraf nordamericà que va viure entre el 1868 i 1952. Permeteu-me la cursiva per a descriure què o qui era un nordamericà l’any 1868. De fet, gràcies al propi Edward, la resposta hauria de ser ben senzilla.

La gran obra fotogràfica i vital de l’Edward S. Curtis va ser The North American Indian, un recull de les tradicions ancestrals dels nordamericans-pre-conquesta-dels-europeus. En els 20 volums que es van publicar entre el 1907 i el 1930, s’hi recullen les costums, els mites, els hàbits, els cants, la religió, la llengua, les celebracions, i la resta de particularitats que conformaven el dia a dia de la vida de les tribus que es repartien entre la frontera mexicana i l’estret de Bering. Aquest treball el va acompanyar de la publicació de 500 fotografies que han esdevingut un retrats fidels d’una forma de vida que estava arribant a la seva fi.

En total, l’obra original comprenia 40.000 fotografies de 80 tribus, 10.000 cilindres enregistradors de cera (traducció patillera, i potser encertada, de wax cilynder recording, tecnologia punta en aquells anys per a enregistrar el so), amb músiques i idiomes dels indis. Va deixar escrites tradicions índies, així com la seva història, i va descriure aliments, habitatges, roba, cerimònies i costums funeraris. Tota una grandíssima obra d’etnologia que va més enllà de les fotografies, que són la part més famosa que ens ha arribat avui en dia.

Fa uns quants anys, l’editorial Taschen va publicar un llibre amb les 500 fotografies de l’Edward S. Curtis. Vaig comprar-me el llibre, i en vaig escanejar unes quantes per a penjar-les a la paret. Mai les he arribat a penjar, tot i que les tinc en els seus corresponents marcs, dins la seva corresponent caixa de cartró, a l’espera de trobar el moment i la paret oportuns.

Deixeu-me, però, transportar-vos en el temps a bord d’aquestes 14 instantànies belles i poètiques d’uns humans que estimaven i respectaven la terra on vivien, i que foren capaços de somiar, i sobretot, de viure, en llibertat.

Per acabar, disculpeu-me dues coses. La primera, tinc el llibre en unes caixes precintades a l’espera d’un nou trasllat, i no puc posar el nom que correspon a cada fotografia. La segona, m’ha fet mandra treure les fotos del marc per a escanejar-les 🙂

Clicant sobre la imatge les podeu veure en una mida més gran. Gaudiu-ne!!