Les sigles HDR corresponen a High Dynamic Range, o el que seria en la llengua original del Quixot, Alt Rang Dinàmic. Bàsicament, una fotografia HDR és una imatge en la que s’hi han combinat diferents fotografies d’una mateixa escena, disparades amb diferents exposicions, per tal de poder representar amb més exactitud l’extens rang de nivells d’intensitat que trobem a les escenes reals.
La tècnica és ben fàcil: es fan tres fotografies (o més), amb la mateixa obertura de diafragma (això és important, sinó ens quedarà una cosa estranya), i canviant l’exposició, per tal d’obtenir una imatge (si en fem tres) subexposada, una de sobreexposada, i l’última amb una exposició correcta.
Això implica que la càmera amb la que disparem ha de poder treballar de manera manual l’exposició.
També és recomanable l’ús del trípode, per a que les tres (o més) imatge siguin exactament iguals. Es poden fer sense trípode si es té un bon pols. I també es poden fer sense trípode si no se’n té cap a mà o fa molta mandra arrastrar-lo tot el dia, però ens arrisquem a que les entre una i altra foto hi hagi un lleuger desplaçament, i el programari no sigui capaç d’eliminar-lo.
He dit programari? Sí! Amb les 3 (o més) fotografies, hem de fer alguna cosa. I l’encarregat de fer-ho serà el programa que escollim. N’hi ha molts, jo us en recomanaré dos, i farem proves amb els dos, perquè pugueu escollir quin us agrada més. Un serà, obviously, el Photoshop, i l’atre serà el Photomatix Pro. En aquest article només tractarem el Photoshop, el Ptohomatix Pro el deixarem per un altre dia.
En resum, què necessitem per a fer fotos HDR? Una càmera de fotos que ens permeti ajustar manualment l’exposició, un trípode, un ordinador, i el Photoshop / Photomatix Pro. Si la càmera ho permet, feu les fotos en RAW, no només les que vulgueu convertir en HDR, sempre.
Hi ha una altra opció, que és comprar una càmera que ja realitzi les HDR ella soleta. Però aquest cas no el tractaré, perquè sinó l’article s’acabarà molt aviat i tinc tot el diumenge per perdre (un altre punt important és que no en sé cap que ho faci, però existir, existeixen).
Si teniu una rèflex Canon, esteu de sort, perquè hi ha una funció que us ajudarà: el bracketing o interval, que el que fa és ajustar automàticament l’exposició segons els paràmetres que li hem entrat. En resum, anem al menú de la càmera, a la segona pestanya hi trobarem l’opció AEB (automatic exposure bracketing), que ens permet triar un valor de correcció d’exposició, tant per a la subexposició com per a la sobreexposició. Això ens permetrà fer una ràfega de 3 fotografies, i que ja n’obtinguem una de ben exposada, una de sub, i una de sobre. Evidentment, aquesta opció no és pas obligatòria, podem fer-ho manualment si volem. Imagino que altres fabricants també tenen aquesta opció, però no us puc descriure com arribar-hi.
Va, prou xerrar, i anem per feina. 3 fotos per si no voleu sortir a fer-ne, de Dundrennan Abbey, fabuloses ruïnes d’una abadia de l’orde del Cister, a la regió de Dumfries & Galloway, al sud d’Escòcia (magnífica i encantadora zona, per cert, no us cregueu a qui digui que d’Edimburg en avall no hi ha res).
Començarem primer amb el Photoshop. L’obrim, obrim les 3 imatges, i anem a File -> Automate -> Merge to HDR Pro. Hi afegim els tres fitxers, fem OK, i esperem.
El primer resultat amb el Photoshop, amb l’opció Default, no és massa espectacular, tot sigui dit. Així que toquem alguna cosa a veure si millora.
Primer de tot, deixeu-me dir que si a les fotos teniu persones, animals, o objectes, que en una foto apareixen i en les altres no, millor que marqueu l’opció Remove ghosts.
A continuació us deixo amb diferents mostres de les opcions que ens ofereix el Photoshop. He posat les que m’agraden més com han quedat, sense tocar cap paràmetres, només canviant l’opció de Preset:
2 comentaris a “HDR (1a part)”