Com fotografiar aurores boreals

Fotografiar aurores boreals és el somni de qualsevol fotògraf i pràcticament de qualsevol viatger. Els qui no vivim tant al nord les idealitzem des de ben petits pensant que potser mai tindrem la sort de viure aquest fenomen gairebé màgic, fins que un dia et trobes organitzant un viatge amb l’únic objectiu de fer el somni realitat.

Deixa’m aclarir que no soc fotògraf professional, ni tan sols avançat. A més, era el primer cop que fotografiava una aurora. Així que, per una banda, explico la meva experiència, i per una altra, resumeixo hores de cerca d’informació sobre com fotografiar aurores boreals.

Què és l’aurora boreal

Per fotografiar aurores boreals no cal saber què són, així que si no t’interessa, pots continuar al següent punt.

Sense entrar en tecnicismes físics, l’aurora boreal és el resultat de la col·lisió de partícules solars amb l’atmosfera de la terra.

El sol irradia contínuament energia, però no de manera uniforme. Quan aquestes radiacions són més intenses, emet unes partícules que xoquen contra el camp magnètic de la terra. Aquest camp, en els seus vòrtexs situats al pol nord i pol sud, deixa passar aquestes partícules.

Quan aquestes partícules xoquen contra l’atmosfera brillen, creant el fenomen de les aurores polars: si es produeixen a l’hemisferi nord s’anomenen aurores boreals, i si és al sud, aurores australs.

La intensitat d’aquesta radiació determina la probabilitat, la intensitat i la durada de les aurores. A més, el color de l’aurora depèn dels elements amb què col·lideixen les partícules solars:

• Oxigen: verdes o grogues
• Nitrogen: vermelles o liles
• Hidrogen: blaves

La intensitat d’aquestes partícules (que es coneixen com a vents solars) es mesura amb l’índex geomagnètic K, conegut com a índex KP. Aquest índex té una escala de 0 a 9. A partir de 5, es considera tempesta geomagnètica. Aquest valor és molt important de cara a la predicció de les aurores.

On veure aurores boreals

Tal com he comentat abans, les aurores boreals es veuen a l’hemisferi nord, i prop del pol nord magnètic (que és a prop del geogràfic). Com més ens atansem al pol nord, més fàcil serà veure-les i amb índexs KP més baixos. La següent imatge mostra els límits segons el valor KP:

Com podem veure a la imatge anterior, bons llocs per veure aurores boreals són Finlàndia, Noruega, Suècia, Islàndia, Sibèria, o el Canadà.

• Aurores boreals a Noruega: una de les millors localitzacions per veure aurores boreals a Noruega és Lofoten, on les temperatures a l’hivern són molt suaus, tenint en compte que es troben a una latitud de 68°, dins del cercle polar àrtic.
• Aurores boreals a Finlàndia: un dels llocs més populars per veure aurores boreals a Finlàndia és Lapònia (latitud 69°), amb temperatures extremes a causa de la manca de costa.
• Aurores boreals a Islàndia: una altra localització única per gaudir de les aurores boreals és Islàndia. Com que és una illa, les temperatures són bastant suaus per la seva latitud (65°).

La millor època per veure aurores boreals

La millor època per veure aurores boreals va de setembre fins a abril.

La condició bàsica és que hi hagi foscor. Per aquest motiu, des de finals de primavera fins a principis de tardor, en aquestes zones tant al nord és gairebé impossible veure’n, a causa de la gran quantitat d’hores de llum que hi ha durant el dia. Per contra, com que durant l’hivern gairebé no hi ha hores de sol, les possibilitats de veure’n augmenten exponencialment.

A més de foscor, també necessitem el cel clar. La primera ocasió que vaig tenir de veure una aurora boreal va ser a les illes Fèroe, al petit poblet de Gjógv, un dels nuclis habitants situats més al nord de les illes. Aquella nit, tot i que l’aplicació (al següent punt us en recomanaré un parell) em mostrava que n’havia de veure una, els núvols ho tapaven tot.

Finalment, també és important la fase lunar, com menys lluna, més foscor, tot i que com pots veure a la foto de capçalera, la lluna pot millorar moltíssim la composició.

Aplicacions de predicció d’aurores boreals

Abans d’aprendre a fotografiar aurores boreals, hem de ser capaços de veure-les. Si bé el principal factor és la sort de què es conjuguin una bona intensitat amb el cel clar, conèixer les eines que tenim al nostre abast per predir-les i saber interpretar-les, és fonamental.

També és important comprovar la predicció meteorològica de la zona on estiguis per tal de saber la nuvolositat.

Les eines actuals de predicció d’aurores són molt avançades, i ens permeten veure, en temps real, el valor del KP i d’altres factors a tenir en compte.

Moltes inclouen fins i tot mapes on es pot veure l’oval de l’aurora amb les zones on es preveu l’activitat per minuts i per hores. Aquest sistema es coneix com a Sistema de predicció oval.

D’aplicacions de predicció d’aurores n’hi ha moltes, algunes només per a una plataforma, d’altres les pots trobar a totes. Al final, es tracta de provar-ne unes quantes i quedar-te’n amb un parell. Les dues que jo vaig escollir van ser aquestes:

My Aurora Forecast

Aquesta aplicació mòbil utilitza la localització de l’usuari per mostrar l’índex KP i la probabilitat de veure aurores a la zona on es trobi.

Informació d’interès que ens mostra:

• Índex KP amb la probabilitat actual de veure aurores boreals a la localització de l’usuari.
• Mapa Aurora: similar al sistema oval, però es mostra un mapa pla.
• Nuvolositat: dona el percentatge de cel cobert en la localització de l’usuari durant les 5 hores vinents en blocs d’una hora.
• Predicció del nombre KP tan a curt termini com a llarg.
• Gràfiques complexes que ens ajuden a interpretar el vent solar, la densitat, etc.

A mi és l’aplicació que més m’agrada per predir aurores boreals, i es troba disponible tant per a iOS com per a Android.

A més, té un sistema d’alertes que avisa si hi ha un augment sobtat del KP a la localització de l’usuari.

Northern Eye Aurora Forecast

Més intuitiva i personalitzable que My Aurora Forecast però menys completa (especialment en prediccions a llarg termini).

Té les mateixes funcionalitats que l’anterior, tot i que incorpora dues novetats:

• Creació de notificacions personalitzades segons probabilitat, índex KP o franja horària.
• Possibilitat de seleccionar una ubicació diferent de la de l’usuari.

A part d’aplicacions, també podem consultar pàgines web. Deixo a continuació la pàgina més recomanada de totes les existents sobre aurores boreals, així com les pàgines de nuvolositat dels països europeus més típics com a destí per veure-hi aurores:

• Space Weather Live: aquesta pàgina és considerada la bíblia de les aurores boreals. Mostra amb molta més precisió que les aplicacions mòbils detalls sobre l’oval aural, l’índex KP o les principals gràfiques de predicció.
• Oficina meteorològica d’Islàndia.
• Institut meteorològic de Noruega.
• Institut meteorològic finès.

Com fotografiar aurores boreals

Ara que ja sabem què són les aurores boreals, i on i quan les podem veure, ha arribat l’hora de la veritat: fotografia correctament les aurores boreals.

Fotografiar aurores boreals no és tan fàcil com pugui semblar. La fotografia nocturna ja porta, per si sola, certes dificultats que s’han de tenir en compte. Però, en aquest cas, s’hi ha d’afegir el fet de tenir unes llums que es mouen lliurement pel nostre enquadrament, variant ràpidament de forma, llum i intensitat. Per això, com més preparats estiguem al moment de la foto més probabilitats d’èxit tindrem.

El resultat final dependrà de molts factors, però amb l’equipament, la tècnica i els consells que trobaràs tot seguit, no hi haurà aurora que no aconsegueixis immortalitzar!

Equipament fotogràfic per fotografiar aurores boreals

L’equipament per fotografiar aurores és la part més fonamental per fer aquest tipus de fotografia, que no deixa de ser un cas molt concret de l’equipament necessari de viatges (en el nostre cas).

Càmera

Pel que vaig veure, molta fent intenta fotografiar les aurores amb un mòbil. Tot i que les càmeres dels models més recents de telèfons intel·ligents tenen funcionalitats molt avançades, treballen força bé amb els modes nit, i fins i tot tenen l’opció d’utilitzar-los en mode manual, es poden obtenir resultats acceptables per compartir a les xarxes socials, però no per visualitzar en pantalles grans i encara menys imprimir-ho.

Així que, qui realment vulgui obtenir fotografies d’aurores boreals de qualitat, haurà d’optar per una càmera rèflex (DSLR) o bé una càmera digital sense mirall (mirrorless). I les càmeres compactes? Doncs dependrà de la compacta. Si és una càmera bàsica, et passarà el mateix que amb el mòbil, dependràs de trobar un programa on les fotos quedin acceptablement bé; en el cas de compactes avançades, si disposen d’una lent que encaixi com un angular o gran angular, és una lent lluminosa, i et permet treballar en mode manual, la meva experiència amb una Canon G7x és que aconseguiràs bones fotografies, sense assolir la qualitat d’una reflex (que no sempre és necessària).

Si has d’escollir entre una reflex o una mirrorless, aquí l’opció ja és personal.

Els avantatges de les reflex és que, com que fa molts anys que es comercialitzen, disposen d’una gran varietat d’òptiques; com que la mida no és un factor tan determinant, tenen bateries de molta més capacitat, factor molt important a tenir en compte quan es fan sessions en ambients amb temperatures sota zero, ja que s’esgoten amb molta més rapidesa del que és habitual; i com que tenen un mercat més ampli i més madur, són econòmiques comparant models equivalents.

Pel que fa a les mirrorles, són molt més lleugeres i petites. Un altre punt important és que, com que no tenen mirall i la fotografia es visualitza directament al visor electrònic o a la pantalla, ja se sap com quedarà abans de fer-la.

Independentment del tipus de càmera, la mida del sensor sí que és un factor important: si és possible, millor escollir un sensor de fotograma complet (Full Frame), ja que són més grans que els APS-C, i, per tant, reben més llum i tenen un rendiment molt superior en condicions amb poca llum, produint menys soroll. Això vol dir que si tinc un sensor APS-C no podré fotografiar aurores? No, pots obtenir també molt bones fotos, però la selecció de l’òptica serà determinant.

Objectiu

L’òptica és la teva gran aliada quan es tracta de fotografiar les aurores boreals. L’aurora pot ocupar una gran part del firmament, per tant, és important tenir un angular o gran angular, des dels 14 fins als 24 mm.

L’objectiu també ha de ser lluminós, de gran obertura, de forma que pugui captar com més llum millor. Això és habitual en fotografia nocturna, però en el cas de les aurores pren més rellevància, ja que augmentant l’obertura podrem augmentar la velocitat per capturar millor el “ball” de les aurores. Idealment, s’haurien d’utilitzar objectius per sota f4, sent el més habitual valors entre f1.4 i f2.8.

Trípode

Indispensable per a la fotografia nocturna. Aquí s’ha de conjugar la portabilitat, l’estabilitat i el pes. Poden ser d’alumini (pesen més), o de carboni (són més cars). El recomanable en aquests casos és el de carboni, ja que a temperatures sota zero, la pell pot quedar-se enganxada a l’alumini. També és important que, com a mínim una de les potes, tingui recobriment d’espuma, agafar-lo durant uns segons sense guants, havent estat exposat a temperatures sota zero durant un període de temps llarg, pot congelar la zona de contacte.

Si el trípode no té columna central, guanyarà en estabilitat. Com menys seccions tingui, més estable serà, però plegat serà més llarg.

L’estabilitat és importantíssima, la integritat de la càmera i de l’objectiu depenen totalment del trípode. I tingues en compte que pots trobar-te amb vents de nivell groc o taronja.

Accessoris

Bateries. Bàsicament, bateries, ja que sota zero, la seva autonomia es redueix dràsticament, i ningú vol haver de deixar de fotografiar una aurora boreal perquè s’ha quedat sense bateria. Jo vaig gastar 2 Canon LP-E6NH.

També pot ser recomanable un disparador remot. Moltes càmeres tenen el retard de 2 o 3 segons per tal d’evitar aquest accessori, però pot ser útil si permet fer fotos per a time lapses, ja que no totes les càmeres tenen aquesta opció.

Paràmetres per fotografiar aurores boreals correctament

Ara que ja ho tenim tot, només ens falta configurar bé la càmera, i esperar que comenci l’espectacle!

Us deixo aquí la llista que vaig seguir per fer les fotografies d’aquesta publicació.

• Reduir la lluminositat de la pantalla: de nit la vista s’acostuma a la foscor, i una foto que a la pantalla sembla correcta pot estar subexposada. La millor forma d’evitar-ho és reduint la lluminositat tant com puguem.
• Disparar en mode RAW: ens permet recollir la quantitat més gran d’informació possible. De fet, hi hauries de disparar sempre.
• Balanç de blancs: En mode manual i sobre els 3000k (jo ho tenia posat just a aquest valor).
• Enfocament: en fotografia nocturna, l’enfocament automàtic acostuma a servir de ben poc, moltes vegades només per fer fotos desenfocades. Aquest punt (també) és crucial: s’ha de trobar aquell punt proper a l’infinit que ens permet tenir tota la fotografia enfocada. Com que jo no sé calcular la hiperfocal, ho faig de forma manual: poso l’enfocament en mode manual, apunto a una estrella, a la lluna, o a alguna llum a l’horitzó, com va ser el cas, activo la pantalla com a visor, i faig zoom fins al màxim que permet la visió en viu, i enfoco manualment.
• Obertura: utilitzarem sempre la més gran que permeti l’objectiu: f1.8, f2.8, etc.
• ISO: aquí dependrà molt de com de bé gestioni la càmera el soroll produït per ISO altes. Jo recomanaria treballar amb ISO tirant a baixes per evitar l’aparició de soroll (en el meu cas, vaig fer tota la sessió amb ISO 400).
• Velocitat d’obturació: realment, aquest paràmetre i els altres 2 anteriors van tots enllaçats. Així que toca jugar una mica amb tots ells. Però com que s’ha de marcar un paràmetre guia, aquest normalment és l’escollit i el que s’adapta en funció de com sigui l’aurora:
  • Aurores de poca intensitat molt estàtiques: quan gairebé no s’aprecia si hi ha una aurora o no, s’han de fer fotos de llarga exposició, al voltant dels 20 o 30 segons, controlant l’ISO i sense pujar-la massa.
  • Aurores amb certa intensitat i dinamisme: quan a simple vista podem veure-les brillar i moure’s, farem exposicions d’entre 3 i 10 segons, i augmentat l’ISO si vol més llum a la foto.
  • Aurores amb molta intensitat i moviment: si tenim la sort de poder gaudir d’una d’aquestes aurores màgiques, les exposicions haurien de ser d’entre 0,5 a 3 segons, i completant amb l’ISO la quantitat de llum necessària.

Suggeriments per fotografiar aurores boreals

• No et quedis a l’hotel. Si vols veure aurores, des de la finestra de l’hotel no les veuràs. Si el cel és clar, o hi ha poca nuvolositat, surt, l’aurora pot aparèixer en qualsevol moment, i que les aplicacions no la prediguin no vol dir que no pugui aparèixer.
• Fes fotos. No tens clar si aquella mena d’il·luminació que té el cel és una aurora? Fes una foto! Si és verdós, és una aurora! I tingues paciència, perquè en qualsevol moment pot començar l’espectacle. La següent foto és com vaig veure jo mateix el cel durant gairebé una hora:

• Fes fotos (2): Veus uns núvols blancs, però són molt estranys i potser no són núvols? Fes una foto! Si surt de color verd (ja ho saps), és una aurora! Si l’aurora és de poca intensitat, la veuràs blanca. En totes les fotos d’aquest post, jo només veia una llum blanca. La veia brillar, la veia ballar, però blanca. I també va començar amb quelcom que semblaven uns núvols esfilagarsats:

• Tingues la màquina a punt. Si pots sortir de l’habitació amb tots els paràmetres ja configurats, millor; si ja tens la placa del trípode posada, millor; si pots tenir el trípode ja desplegat a dins el cotxe, millor. L’aurora pot aparèixer en qualsevol moment, i no saps si durarà hores, minuts o segons. En el meu cas entre la foto anterior, que va ser quan va començar l’espectacle, i l’última que vaig fer, quan em va semblar que ja s’havia acabat, van passar dues hores:

• No t’oblidis de la localització. En la preparació del viatge, busca localitzacions on poder fer les fotos en el cas que aparegui l’aurora. I busca-ho per cada dia. En el meu cas, vaig triar 2 de les 3 localitats on dormir per paisatges icònics on fer les fotos. I justament, l’aurora va fer acte de presència el dia que no tenia res preparat. Per sort, Google ens pot ajudar, i de casualitat tenia un llac a 3 minuts de cotxe. Sobretot, busca zones fosques sense contaminació lumínica.

• I tampoc de la composició. És un punt bàsic, però que podem oblidar fàcilment a causa de tots els altres factors a tenir en compte. I si una bona composició et fa saltar moltes de les coses explicades aquí, endavant! La veritat absoluta no existeix. Que hi ha lluna? No passa res, aprofita-la!

I sobretot, sobretot, sobretot, gaudeix. Les fotos només són l’excusa.