Cada any, des del 1980, milers de persones d’arreu del món, amb botes de muntanya als peus i motxilles a l’esquena, fan cap a Milgnavie, una petita ciutat de poc més de deu mil habitants situada 10 quilòmetres al nord de Glasgow.
Allà, a tres minuts de l’estació de tren, al centre de la ciutat, un petit obelisc de pedra marca l’inici del West Highland Way.
Què és el West Highland Way
El West Highland Way és la ruta a peu de llarg recorregut més famosa d’Escòcia.
Inaugurada el 1980, comença a Milngavie, al nord de Glasgow, i acaba a Fort William, la capital dels esports de muntanya d’Escòcia i del Regne Unit. Recorre els 154 quilòmetres que separen aquestes dues poblacions. La guia oficial la divideix en 8 etapes, d’aproximadament 20 quilòmetres cadascuna.
La seva fama és deguda, sobretot, al fet que el trajecte creua o voreja alguns dels paratges naturals més impressionants d’Escòcia, com el Loch Lommond, Rannoch Moor, Glencoe o Ben Nevis.
Una altra forma de respondre a la pregunta què és el West Highland Way podria ben ser quelcom semblant a “els millors paisatges d’Escòcia en 7 dies”. I dic 7 perquè la primera etapa transcorre en un entorn molt civilitzat, per dir-ho d’alguna manera: comença en un parc urbà, i segueix per camins amples i de recorregut agradable.
Milngavie és un bon punt de partida, està molt ben connectat amb Glasgow, i permet a l’excursionista una evolució paisatgística molt interessant: des dels paisatges amables de les lowlands (terres baixes), a la duresa i magnificència de les highlands (terres altes).
Aquesta transició es fa, sobretot, durant els dos dies en els quals el West Highland Way recorre el Loch Lomond, una transició de què el mateix llac n’és un bon exemple.
Sortint del Loch Lomond el paisatge és totalment diferent: les muntanyes comencen a elevar-se, els boscos van desapareixent, i l’esperit de caminada familiar va transformant-se en el d’aventura.
Pocs llocs millors on impregnar-se d’aquest esperit que a Crianlarich, que si bé queda fora de la ruta oficial, té un trencant perfectament senyalitzat que permet arribar-hi. Crianlarich és un petit poblet, d’uns 200 habitants, i se’l considera la porta d’entrada a les Highlands, fet que l’ha convertit en una mena de centre espiritual de l’excursionisme escocès.
A partir d’aquí, la ruta va serpentejant entre munros, creuant paisatges idíl·lics, i oferint-nos unes vistes meravelloses de part de les Highlands occidentals, fins a l’arribada a Fort William, on acaba el West Highland Way però en comencen d’altres.
Els escocesos anomenen munro a les muntanyes escoceses d’una alçada superior a 914,4m (3000 peus).
El nom és degut a Sir Hugh Munro, qui el 1891 en va fer un cens exhaustiu.
Paratges més destacats
Parc nacional Loch Lomond & The Trossachs
És el primer gran paisatge que ens trobem a la ruta, aproximadament, una hora i poc després d’haver començat la segona etapa. El vorejarem gairebé del tot per la riba dreta.
El Loch Lomond és el llac més gran de la Gran Bretanya, amb una extensió de 70 quilòmetres quadrats. Amb els 37 quilòmetres de distància de l’extrem nord al sud, és un dels llacs més llargs d’Escòcia. També és un dels més profunds: al sud d’Inversnaid, el llac té uns 190 metres de profunditat, 182 dels quals per sota del nivell del mar.
És un llac fronterer, on finalitzen les Lowlands i comencen les Highlands. I ho reflecteix clarament: ample i ple d’illes al sud, estret i profund al nord.
Menys conegut pels visitants que el llac Ness, però preferit pels escocesos, el Loch Lomond apareix en cançons, en frases fetes, i en una llarga llista de pel·lícules o sèries.
El llac marca un abans i un després dins el West Highland Way, passant del terreny pla i amables de les dues primeres etapes, als paisatges més ferèstecs de les terres altes.
El 2005, els lectors de la revista britànica Radio Times, van escollir el Loch Lomond com el sisè paratge natural més bonic de la Gran Bretanya.
Un moor o moorland és una zona erma, inhabitada i sense cultivar, el que en català en diríem un ermàs o un erm. Rannoch Moor és, potser, el moor més gran d’Escòcia, amb 130 quilòmetres quadrats d’extensió. Dic potser perquè els límits no són clars, ni els d’un moor en general, ni els de Rannoch Moor en particular.
Rannoch Moor és una vastíssima extensió de terra formada per pantans, petits llacs (els escocesos en diuen lochans), rius i afloraments rocosos, i destaca especialment per la flora i la fauna. S’hi pot trobar galls fers, cabirols, cérvols … a més d’una infinitat d’insectes, ocells i plantes. La Rannoch-rush, una espècie vegetal que a Gran Bretanya només creix aquí.
L’absència de tot és el tret més destacat pels excursionistes quan hi passen: tranquil·litat i calma absoluta, si el temps acompanya. Si no ho fa, són uns 20 quilòmetres totalment exposats a les inclemències del temps sense cap refugi evident. Ja sabem què en diuen els escocesos de Rannoch Moor.
Diuen els escocesos que a Rannoch Moor l’infern pot no ser calent
Glencoe i Ben Nevis
Ben Nevis i Glencoe formen part d’una Àrea Escènica Nacional (National Scenic Area, que en diuen ells). Un glen és una vall estreta, i aquest és el gran encant de Glencoe: muntanyes de mil metres creant una vall tan estreta que cap en una fotografia. D’origen volcànic, Glencoe és considerada una de les zones més espectaculars i belles d’Escòcia.
El Ben Nevis, per altra banda, és el cim més alt del Regne Unit, amb 1344 metres d’altitud.
Situat a tocar de Fort William, el cim rep uns 100.000 muntanyistes l’any, sent una de les destinacions més populars dels esports d’aventura.
Molts escocesos consideren Glencoe com l’indret més bonic d’Escòcia
La millor època per fer el West Highland Way
Ara que ja s’ha explicat què és el West Highland Way, la següent pregunta podria ser, quan és millor fer-lo?
Primer de tot, aquest és un tema molt personal. De novembre a març, si no sou muntanyencs experts, oblideu-vos de fer el West Highland Way: podeu trobar-vos amb condicions meteorològiques dures, necessitant l’ús de raquetes de neu o grampons, sobretot a les etapes finals, o bé haver-vos d’orientar mitjançant mapa i brúixola, perquè el camí ha desaparegut sota una capa de neu.
Tot i que durant aquests mesos pot haver-hi setmanes favorables per fer el camí, especialment durant l’hivern més suau, i que els últims dies de març i inicis de la primavera el temps pot ser agradable, pot canviar ràpidament i convertir un dia assolellat en un dia desagradable i complicat. Durant aquesta època, s’ha de ser més conscient que mai de les dificultats que poden aparèixer. La gent de Walking Highlands us informen de la preparació necessària per endinsar-se a les Highlands durant l’hivern.
Maig és el mes amb menys pluja en aquesta part d’Escòcia, i el dia ja és molt llarg. Suposo que per això és el mes preferit pels escocesos per fer el camí. Jo el vaig fer la primera setmana de maig, i podeu veure a les fotografies que el paisatge no sembla gens primaveral. Juny és el segon mes menys plujós, i ja tot és de color verd. Primavera i tardor és l’època on el camí és més bonic (com a tot arreu, vaja), tot i que potser climatològicament la primavera allà comença més tard, sobretot passat Crianlarich.
Es pot fer algun munro dels que el West Highland Way passa a prop, com el Ben Lomond, el mateix Ben Nevis, o el Ben More. És probable que, fins al maig, a la part més alta hi hagi encara neu, i fins i tot, boira.
Però si la pluja pot ser un gran obstacle, el més fotut és el vent. N’hi bufa molt, i amb moltes ganes!! El vent que feia, per exemple, pujant a Conic Hill (350 metres), era tan fort que desequilibrava.
Les etapes del West Highland Way
La guia oficial del West Highland Way divideix els 154 quilòmetres que conformen la ruta en 8 etapes.
Aquestes 8 etapes de la ruta oficial del West Highland Way són les mateixes que comento al meu relat. En canvi, la pàgina web oficial www.westhighlandway.org la divideix en 7 etapes, tot i que comenta que hi ha 8 trams.
Al final, es tracta d’adaptar la ruta a les possibilitats de cadascú, tenint en compte l’estat físic que permet aguantar més o menys quilòmetres, i on s’ha trobat allotjament per fer nit, que si no es planifica amb antelació, ens pot obligar a canviar algun final/inici d’etapa.
Tot seguit, podeu trobar les etapes del West Highland Way dividides 5, 6, 7 i 8 dies, amb dues possibilitats per a la ruta de 7:
| Etapa | Itinerari | Distància (km) |
|---|---|---|
| 1 | Milngavie – Drymen | 19,5 |
| 2 | Drymen – Rowardennan | 22,5 |
| 3 | Rowardennan – Inverarnan | 22,25 |
| 4 | Inverarnan – Crianlarich | 10,5 |
| 5 | Crianlarich – Bridge of Orchy | 21,5 |
| 6 | Bridge of Orchy – Kingshouse | 19,25 |
| 7 | Kingshouse – Kinlochleven | 14,5 |
| 8 | Kinlochleven – Fort William | 22,5 |
| Etapa | Itinerari | Distància (km) |
|---|---|---|
| 1 | Milngavie – Drymen | 19,5 |
| 2 | Drymen – Rowardennan | 22,5 |
| 3 | Rowardennan – Inverarnan | 22,25 |
| 4 | Inverarnan – Tyndrum | 19,4 |
| 5 | Tyndrum – Inveroran | 14,5 |
| 6 | Inveroran – Kinlochleven | 30,6 |
| 7 | Kinlochleven – Fort William | 22,5 |
| Etapa | Itinerari | Distància (km) |
|---|---|---|
| 1 | Milngavie – Drymen | 19,5 |
| 2 | Drymen – Rowardennan | 22,5 |
| 3 | Rowardennan – Inverarnan | 22,25 |
| 4 | Inverarnan – Tyndrum | 19,4 |
| 5 | Tyndrum – Kingshouse | 30,6 |
| 6 | Kingshouse – Kinlochleven | 14,5 |
| 7 | Kinlochleven – Fort William | 22,5 |
| Etapa | Itinerari | Distància (km) |
|---|---|---|
| 1 | Milngavie – Drymen | 19,5 |
| 2 | Drymen – Rowardennan | 22,5 |
| 3 | Rowardennan – Crianlarich | 32,2 |
| 4 | Crianlarich – Inveroran | 24,1 |
| 5 | Inveroran – Kinlochleven | 30,6 |
| 6 | Kinlochleven – Fort William | 22,5 |
| Etapa | Itinerari | Distància (km) |
|---|---|---|
| 1 | Milngavie – Balmaha | 32,2 |
| 2 | Balmaha – Inverarnan | 33,8 |
| 3 | Inverarnan – Bridge of Orchy | 30,5 |
| 4 | Bridge of Orchy – Kinlochleven | 33,8 |
| 5 | Kinlochleven – Fort William | 22,5 |
Les 8 etapes del West Highland Way
Etapa 1: Milngavie – Drymen
20,7
Distància (km)
1.556
D. Positiu (m)
1.573
D. Negatiu (m)
Etapa 2: Drymen – Rowardennan
27,2
Distància (km)
3.385
D. Positiu (m)
3.440
D. Negatiu (m)
Etapa 3: Rowardennan – Inverarnan
18,4
Distància (km)
1.503
D. Positiu (m)
1.496
D. Negatiu (m)
Etapa 4: Inverarnan – Crianlarich
15,5
Distància (km)
1.736
D. Positiu (m)
1.606
D. Negatiu (m)
Etapa 5: Crianlarich – Bridge of Orchy
23,8
Distància (km)
2.209
D. Positiu (m)
2.226
D. Negatiu (m)
Etapa 6: Bridge of Orchy – Kingshouse
18,7
Distància (km)
1.855
D. Positiu (m)
1.724
D. Negatiu (m)
Etapa 7: Kinghouse – Kinlochleven
15,9
Distància (km)
1.538
D. Positiu (m)
1.824
D. Negatiu (m)
Etapa 8: Kinlochleven – Fort William
25,8
Distància (km)
2.712
D. Positiu (m)
2.709
D. Negatiu (m)
Allotjament al West Highland Way
La varietat d’allotjaments al West Highland Way inclou càmpings, Bed & Breakfast, albergs, i hotels.
L’acampada lliure està permesa a tot Escòcia, amb certes restriccions dins els parcs naturals, i el Loch Lomond ho és, així que si vols més informació sobre l’acampada lliure, pots mirar la pàgina web de l’Scottish Outdoor Access Code.
L’allotjament és millor reservar-lo amb antelació, perquè no és molt abundant, i us pot obligar a fer certs desplaçaments en transport públic durant la ruta. A continuació trobareu un breu comentari sobre els llocs on em vaig allotjar, com que vaig tenir problemes físics, vaig estar més nits de les planificades a Crianlarich, i després, només vaig dormir a Fort William..
Totalment recomanable. Tot l’equip d’aquest allotjament va ser molt simpàtic i agradable. L’habitació era gran i confortable, el local acollidor, i tant el sopar com l’esmorzar van ser molt bons. A més, tenen una zona per passar l’estona, on vaig estar tota la tarda, amb sofàs i taules, que també s’agraeix el no haver d’estar tancat a l’habitació.
Els Youth Hostel, a Escòcia, acostumen a ser albergs de parada obligatòria. I aquest no n’és una excepció. L’edifici és realment bonic, però és que l’entorn és insuperable. Les instal·lacions són còmodes i adequades, i el menjar és molt bo. I a més, hi ha ambient d’alberg (això no vol dir festes, sinó molta comunicació entre els hostes).
A Inverarnan no vaig trobar res, així que em vaig quedar a Ardlui. I com la part de l’hotel ja estava plena, finalment vaig haver de dormir en un bothy. El problema és que són lluny del restaurant, dels serveis i de tot. A més, els matalassos són molt prims. Si no han millorat l’entorn dels bothies, no ho recomano gens. Sobre l’hotel, només us puc dir que l’esmorzar era bo.
Senzillament fantàstic. Ho té tot. Les cabanes de fusta, totalment equipades i molt acollidores, el bar i el restaurant clàssics, música en viu amb un italià cantant cançons típiques escoceses, una llar de foc immensa, personal simpàtic i agradable, i un entorn preciós. Si feu nit a Crianlarich, fent el West Highland Way o no, per a mi ha de ser la primera opció.
Bed & Breakfast amb banyera a l’habitació, com a mínim la que em van assignar a mi. Només per aquest detall ja es mereix les 5 estrelles. A més de banyera, les habitacions són grans i acollidores, els llits còmodes, i la decoració és totalment escocesa. L’esmorzar és molt bo, i tant el Rod com l’Andrea són atents, simpàtics i agradables.
Vaig escollir aquest hotel per l’edifici, que el trobo magnífic. Ofereix el que s’espera d’un hotel així: habitacions grans, còmodes i acollidores, un bon esmorzar, un bon servei, i un pollastre tandoori que feia plorar de tant que picava.