L’any 813, un ermità anomenat Pelai veié unes llums misterioses sobre un monticle al bell mig del bosc. Ho comunicà al bisbe i, sota les llums dins d’una antiga capella, hi descobriren el sepulcre de l’Apòstol Jaume el Major, mort l’any 44, i els seus dos deixebles, Teodor i Atanasi.
Assabentat de la descoberta, el rei astur Alfons II El Cast, que en aquell moment era a Oviedo, decidí anar personalment fins al sepulcre. Estava a punt d’esdevenir el primer pelegrí de la història, fundant el què durant molts segles seria el Camí de Sant Jaume i que avui en dia coneixem com a Camí Primitiu.
Què és el Camí Primitiu?
El Camí primitiu és el camí de Sant Jaume més antic. Transcorre entre els 313 quilòmetres que separen Oviedo de Santiago de Compostel·la, creuant la meitat occidental d’Astúries i la meitat oriental de Galícia.
Camí poc conegut fins fa pocs anys, està guanyant molts adeptes per la certa dificultat que comporta, pels paisatges magnífics que creua, però sobretot, per la moderada afluència de pelegrins (si més no, l’any 2015). A Melide, s’uneix amb el Camí francès, i alguns pelegrins el fan com una variant final del Camí del nord.
El primer camí de Sant Jaume
Segons la tradició, l’any 813 l’ermità Pelai, que vivia en un bosc on avui dia hi ha l’església de Sant Fèlix de Solovio, va veure, durant unes quantes nits seguides, unes llums misterioses sobre un monticle del bosc. Després de comentar-ho amb el bisbe, van anar cap al monticle i hi van trobar una antiga capella amb el sepulcre d’una persona a qui havien tallat el cap, que el bisbe identificà com a l’Apòstol Jaume el Major, mort l’any 44, i que estava enterrada juntament amb dos cossos més, els dos deixebles de l’Apòstol, Teodor i Atanasi.
Al segle IX, Galícia formava part de l’extens Regne d’Astúries, que en època de Carlemany era governat pel rei astur Alfons II El Cast. Quan aquest es va assabentar de la descoberta, va decidir anar a visitar la capella, esdevenint el primer pelegrí de la història, i marcant el que serà el primer camí de Sant Jaume, el Camí primitiu. Sobre la capella va ordenar construir-hi una església, que a la llarga es convertirà en la Catedral de Santiago.
Ben aviat el camí que creuava les muntanyes asturianes es va omplir de pelegrins que volien venerar les restes de l’Apòstol.
Posteriorment, amb l’expansió cap al sud dels regnes cristians, va quedar sota el control d’aquests regnes l’antiga ruta romana que unia Bordeus amb Astorga, passant per Pamplona, Burgos i Lleó. Aquesta ruta, després de rebre alguns canvis de recorregut consistents, sobretot, en fer-la passar per zones més poblades i més accessibles, especialment a l’hivern, va acabar establint-se com la base del pelegrinatge clàssic cap a Santiago, esdevenint en el que avui coneixem com a Camí Francès, i deixant en desús el camí antic, el Camí Primitiu.
Apogeu, caiguda i recuperació
Compostel·la es va convertir, durant tota l’edat mitjana i moderna, en un important centre de peregrinació de fidels que arribaven de tot Europa. Però després de la Revolució Francesa, amb la secularització de la societat europea i la posterior pèrdua d’allotjaments a causa de les desamortitzacions dels béns religiosos del segle XIX, el Camí va començar a caure en l’oblit i gairebé va desaparèixer durant les dècades centrals del s. XX.
L’any 1993, coincidint amb l’Any Sant Compostel·là, el govern gallec va crear la campanya Xacobeo 93, per tal de promoure el Camí no només com a fet religiós sinó com a reclam turístic, restaurant i potenciant la ruta, millorant les senyalitzacions, promovent la creació d’albergs…
Des de llavors, el nombre de pelegrins no ha parat de créixer, i el de variants del Camí tampoc, ja que s’han anat recuperant antics camins, fins a arribar a catalogar-ne 286, que recorren més de 80.000 km en 28 països.
I avui, què és el Camí Primitiu?
El Camí Primitiu havia quedat a l’ombra dels camins més famosos, com el Francès, el del Nord, o el Portuguès. De fet, alguns pelegrins el feien sense ser-ne molt conscients, ja que es pensaven que era una variant de la part final del Camí del nord.
Per contra, era un camí molt valorat pels pelegrins amants del muntanyisme, perquè la ruta és més muntanyosa que les altres, i el fet d’estar gairebé abandonada i amb molt poc allotjament l’assimilava molt a les travesses de muntanya. A més, entre finals de tardor i principis de primavera, era molt habitual trobar gruixos de neu considerables, havent-se de rescatar, ocasionalment, algun pelegrí o petit grup de pelegrins que es perdien a causa de les condicions meteorològiques.
Amb la recuperació del Camí de Sant Jaume i l’augment de pelegrins en els seus trams més concorreguts, el govern d’Astúries va començar a recuperar el Primitiu, especialment a partir del 2010.
La creació de nous albergs i la millora dels ja existents va fer que el nombre de pelegrins del Primitiu anés augmentant i que s’hi incorporés un perfil nou: el del pelegrí que volia evitar les massificacions del Camí francès i del nord, consolidant-se com un dels Camins, en l’actualitat, més freqüentats.
La millor època per fer el Camí Primitiu de Sant Jaume
Les 12 etapes del Camí Primitiu
La guia oficial de casa meva del Camí primitiu divideix els 313 quilòmetres en 12 etapes. Generalment, al Camí de Sant Jaume cadascú adapta la ruta a les seves necessitats, gràcies a la gran quantitat d’allotjament que hi ha per allà on passa el Camí. Però al Primitiu l’allotjament és escàs, si més no l’any 2015, així que, si bé el final d’etapa pot variar d’una població a la veïna, els dotze dies de ruta són bastant impepinables. De fet, moltes guies oficials parlen de catorze dies, i algunes altres de tretze.
Us deixo una taula amb les etapes resultants de fer-lo en 13 i 14 dies, i els 12 que vaig fer jo, que són els que trobareu més detallats. La diferència entre la meva ruta i les altres dues és que arribo a Grandas de Salime a la cinquena etapa, mentre que les altres rutes ho fan a la sisena; i el dia extra que té la de 14 dies s’afegeix entre Ferreira i Santiago, que les rutes de 12 i 13 etapes ho fan en 3 dies, i la de 14 en 4.
1 | Oviedo – San Juan de Villapañada | 28,5 |
2 | San Juan de Villapañada – Bodenaya | 27,5 |
3 | Bodenaya – Borres | 25,5 |
4 | Borres – Berducedo, per Hospitales | 24,2 |
5 | Berducedo – Grandas de Salime | 20,1 |
6 | Grandas de Salime – O Padrón | 27,9 |
7 | O Padrón – Castroverde | 30,9 |
8 | Castroverde – Lugo | 24,3 |
9 | Lugo – Ferreira | 28,5 |
10 | Ferreira – Rivadiso | 30,5 |
11 | Rivadiso – Monte do Gozo | 36,9 |
12 | Monte do Gozo – Santiago de Compostel·la | 5,3 |
1 | Oviedo – Grado | 25,2 |
2 | Grado – Salas | 22,1 |
3 | Salas – Tineo | 19,8 |
4 | Tineo – Borres | 15,9 |
5 | Borres – Berducedo, por Hospitales | 24,1 |
6 | Berducedo – Grandas de Salime | 20,4 |
7 | Grandas de Salime – A Fonsagrada | 28 |
8 | A Fonsagrada – O Cádavo | 24,3 |
9 | O Cádavo – Lugo | 29,5 |
10 | Lugo – Ferreira | 26,5 |
11 | Ferreira – Melide | 20 |
12 | Melide – O Pedrouzo | 33,3 |
13 | O Pedrouzo – Santiago de Compostel·la | 19,4 |
1 | Oviedo – Grado | 25,2 |
2 | Grado – Salas | 22,1 |
3 | Salas – Tineo | 19,8 |
4 | Tineo – Pola de Allande | 26,4 |
5 | Pola de Allande – La Mesa | 21,6 |
6 | La Mesa – Grandas de Salime | 15,2 |
7 | Grandas de Salime – A Fonsagrada | 28 |
8 | A Fonsagrada – O Cádavo | 24,3 |
9 | O Cádavo – Lugo | 29,5 |
10 | Lugo – Ferreira | 26,5 |
11 | Ferreira – Melide | 20 |
12 | Melide – Arzúa | 14 |
13 | Arzúa – O Pedrouzo | 19,3 |
14 | O Pedrouzo – Santiago de Compostel·la | 19,4 |
Allotjament al Camí Primitiu
Mantenir un llistat actualitzat de tots els allotjaments que us podeu trobar en una ruta de 300 km no és pas la meva intenció. Però conèixer alguna experiència prèvia sempre va bé, tot i que des del 2015 ha plogut molt i les coses han pogut canviar encara més.
Durant la ruta, vaig allotjar-me majoritàriament als albergs públics; només a Santiago l’allotjament el portava contractat de casa.
Trobar lloc als albergs municipals al Primitiu no era difícil el 2015, no calia aixecar-se d’hora per ser els primers a arribar ni anar més de pressa del que un voldria. Recordeu que gaudir de la ruta és un dels motius pels quals la feu. Desconec, però, com serà ara la situació el dia d’avui. Si voleu explicar a la tornada del Camí quina és la situació actual, segur que ajudareu als futurs pelegrins.
Generalment, i a preus del 2015, insisteixo, els albergs públics costen 5 € la nit a Astúries, i 6 € a Galícia.
Per facilitar la recerca, he agrupat els allotjaments segons les meves dotze etapes. A Oviedo no vaig dormir en cap alberg, com us detallo a les entrades més personals de l’experiència.
Etapa 1: Oviedo – San Juan de Villapañada
San Juan de Villapañada
22 lliteres · 5 € llitera · Obert tot l’any · 670 59 68 54
El Domingo, l’hospitaler, és un exemple de què és un hospitaler autèntic. El seu esperit fa que parar a Sant Joan de Villapañada sigui la millor manera de passar la primera nit. Les instal·lacions no són luxoses, però ni us n’adonareu.
Etapa 2: San Juan de Villapañada – Bodenaya
Bodenaya
18 lliteres · Donatiu · 1 de febrer a 30 de novembre · 645 88 89 84
El millor allotjament de tot el Camí. El David hi converteix l’estada en una experiència gairebé mística. Per a mi, és una parada obligatòria en el Camí, perquè és Camí en estat pur. Si heu de fer-me cas en només una cosa, que aquesta sigui dormir a Bodenaya.
Etapa 3: Bodenaya – Borres
Borres
21 lliteres · 5 € · Obert tot l’any · 663 78 52 66
Et pots dutxar i pots dormir, que és el mínim que s’espera d’un alberg. A més, pots rentar la roba i estendre-la. Però res més. Compleix amb la seva comesa.
Etapa 4: Borres – Berducedo
Berducedo
21 lliteres · 5 € · Obert tot l’any · 663 78 52 66
Alberg molt semblant al de Borres, fins i tot l’edifici. Crec que són escoles antigues convertides en alberg. Dorms, et dutxes, i rentes la roba per 5 €. Poc més es pot demanar.
Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime
Grandas de Salime
21 lliteres · 5 € · Obert tot l’any · 663 78 52 66
Alberg funcional. Instal·lacions correctes, molt net, i amb una cuina i un menjador molt grans, ideals per fer un sopar comunitari amb la resta de pelegrins.
Etapa 6: Grandas de Salime – O Padrón
O Padrón
TANCAT
L’hospitaler era molt simpàtic i agradable. L’alberg estava net, les habitacions eren còmodes, la cuina tenia de tot i el menjador era gran i confortable.
Etapa 7: O Padrón – Castroverde
Castroverde
34 lliteres · 6 € · Obert tot l’any · 699 83 27 47
Alberg estrenat el 2015. Tot nou, llits còmodes, cuina ben equipada, zona comuna agradable i còmoda, i envoltat de zona on tombar-se a descansar. Recomanable al 100%.
Etapa 8: Castroverde – Lugo
Lugo
42 lliteres · 6 € llitera · Obert tot l’any · 618 11 17 47
Alberg amb bones instal·lacions, molt funcionals, habitacions grans i còmodes. El millor de tot és la seva ubicació, al nucli antic de Lugo. Totalment recomanable.
Etapa 9: Lugo – Ferreira
Ferreira
22 lliteres · 10 € llitera · 1 d’abril a 30 de setembre · 982 17 89 08
Alberg de nova construcció, i, per tant, instal·lacions noves, senzilles però funcionals. No té massa encant, però a l’hora de sopar ens van fer una paella que no semblava pas que fóssim a Galícia.
Etapa 10: Ferreira – Rivadiso
Ribadiso da Baixo
70 lliteres · 6 € llitera · Obert tot l’any · 660 396 823
Alberg molt bonic en un entorn idíl·lic. Es tracta d’un antic hospital de pelegrins del s. XIV rehabilitat el 1993. Té de tot, eel restaurant és molt bo, i disposa d’una àmplia zona enjardinada on descansar. 100% recomanable.
Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo
Ribadiso da Baixo
400 lliteres (800 en any Jubileu) · 8 € llitera · Obert tot l’any · 660 396 827
Més que un alberg, sembla un campament militar. Té de tot, està net, és còmode, però no té cap atractiu ni és res acollidor. Tanmateix, és a 5 km de Santiago. És un bon lloc on dormir si voleu ser dels primers a arribar a Obradoiro.
Etapa 12: Monte do Gozo – Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la
400 lliteres (800 en any Jubileu) · 8 € llitera · Obert tot l’any · 660 396 827
Hostatgeria situada al campus de la Universitat, en un edifici que devia ser un rectorat. Les habitacions són lluminoses, simples però efectives, amb bany individual. I és a 10 minuts de la catedral.