Viatjar et fa modest. T’adones del lloc tan petit que ocupes al món.
La tornada d’Edimburg (els no iniciats podeu començar aquí) va ser estranya, intensa, inescrutable.
La imatge que m’ha quedat gravada és la de creuar tot Newington i mig Edinburgh a les 4 del matí, plovisquejant, en la foscor tan fosca i els carrers tan poc il·luminats del nord d’Europa, mig coix, amb la motxilla de 14 kilos a l’esquena i la petita i lleugera al pit.
A Escòcia, a les 4 de la nit, les ciutats dormen. Poca gent hi havia als carrers, un parell de borratxos de cap de setmana, un parell d’alcohòlics anònims, i un grupet de joves que abandonava un pis on la festa ja s’havia acabat. Enmig de la negra nit, només solitud. I desorientació. I indefinició. I interrogants i preguntes i un horitzó llunyà i boirós. Quatre hores més tard, aterrava a Barcelona amb el karma descompensat i els xacres a prendre pel sac.
El perquè del Camí
I ara, amable lectora, estaràs pensant que per reequilibrar els xacres i posar el karma a lloc vaig decidir fer el Camí de Santiago. Doncs no. Vaig fer-lo per un motiu tan senzill com que tenia un munt de dies de vacances per gastar i no tenia pasta per invertir-hi. Així que el Camino era una bona opció. I em vaig decidir pel Primitiu perquè és el més muntanyós, el menys concorregut, i perquè és l’únic que podia fer sencer en quinze dies.
El meu relat, però, continua el 26 de setembre, quan a les 10:57, 20 minuts més tard del que marca l’horari, he agafat el tren cap a Uviéu. Allà m’esperava la Natalia.
Però abans de parlar-vos de la Natalia, deixeu-me parlant del tren. Perquè realment el que he agafat no va cap a Oviedo, sinó cap a Lleó. I no sabeu com complicat és trobar, a la web de Renfe, un tren que serveixi per anar de Lleida a Uviéu, o a Santiago. Perquè hom es planifica els viatges amb una mica de temps, busca el tren per al cap de tres mesos, i resulta que la pàgina de Renfe et diu que no existeixen trens fent aquell recorregut. I resulta que sí, que el problema no és el recorregut, sinó que Renfe no ven bitllets a tants dies vista.
Total, que no sé com, suposo que gràcies a Google, sabia que la línia existia, i en algun moment vaig decidir buscar-ho com si hagués d’agafar-lo l’endemà i no al cap de tres mesos. Resumint, que anava cap a Lleó. I allà he hagut de fer transbord, i pensava que tenia més temps del que realment tenia, i mentre em menjava un dònut un revisor m’ha dit que estava a punt de perdre el tren cap a Oviedo. Però finalment no l’he perdut.
El Camí de Sant Salvador
El viatge de Lleó a Oviedo és fantàstic. Lent, això sí, moltíssim, que és un recorregut molt costerut. I gran part del recorregut és dins de túnels, però quan surts a fora, les vistes són espectaculars. De fet, de Lleó a Uviéu hi ha el Camí de Sant Salvador: 130 km de paisatges preciosos dividits en 5 etapes bastant dures, sense parades intermèdies ni gairebé pobles on poder comprar menjar. De fet, diuen que Quien va a Santiago y no va al Salvador, honra al criado y deja al Señor (qui va a Santiago i no al Salvador, honora al criat i deixa al Senyor), en referència a la Catedral de San Salvador, d’Uviéu, on es conserven relíquies molt cèlebres durant l’Edat Mitjana.
Quan he arribat a l’estació d’Uviéu, a fora ja m’esperava la Natalia, la couchsurfer que s’ha ofert per allotjar-me aquesta nit i ensenyar-me ràpidament, aquest vespre, Uviéu. I la veritat és que molt temps no hem tingut: hem fet una passejada llarga pel nucli antic, i hem sopat una estupenda hamburguesa.
M’han agradat, tant el nucli antic com l’hamburguesa. Hem xerrat una estona amb la Natalia, i he descobert la Bursera graveolens o Pal sant, que és un arbre la fusta del qual s’utilitza com a ambientador i purificador de l’aire, i l’oli com a antidepressiu, diürètic, sedant, i alguna cosa més. Realment, l’olor és molt agradable, i, no ho sabia, però m’acompanyaria durant el viatge. També, agradable, ha sigut la música.
Com que la intenció inicial era començar a caminar ben d’hora, tractant-se d’un ben d’hora de diumenge de vacances, no hem allargat molt la conversa. Tenia, per davant, dotze dies de camí.
