Després del 15 d’agost, mai res és el mateix. Que s’acabi la festa major dels Omells de Na Gaia hi influeix, tots i totes ho sabeu. Però no és l’únic motiu. El 15 ens alerta que el dia s’escurça de manera notòria, que la calor comença a suavitzar-se, que les vacances s’estan acabant. En definitiva, anuncia el final de l’estiu, de la mandrositat i de la calma, dels vespres inacabables i les nits sota la llum dels estels, de les matinades fresques i de comiat, de les sortides de sol convertides en moments inoblidables, íntims i secrets.
Sense adonar-nos-en, subtilment, en silenci, setembre entra a les nostres vides, fent-nos oblidar l’espontaneïtat estiuenca i retornant-nos a la rutina habitual, omplint el dia de llum melancòlica, fonedissa, que ens regala matins apagats i capvespres esplèndidament vermells.
Setembre és un mes de pas, de canvi, indefinit, sorprenent i estimulant, imprevisible i desconcertant, d’esternuts i clínex, de tos i xarop, de matins de samarreta i tardes de jaqueta, massa tardaner per a l’estiu i massa puntual per a la tardor, molest durant els primers dies i encantador en els darrers, amb el privilegi de donar pas a l’octubre.
Pren el nom, en llatí, de la posició que ocupava en el calendari romà: el vuitè. Quan Juli Cèsar va decidir crear un calendari astronòmicament més precís, el calendari julià, l’octubre va passar a ocupar la desena posició, mantenint el nom. Els eslaus l’anomenen mes groc, a causa de la decoloració de les fulles; els anglosaxons (els originals, la tribu) n’hi deien Winterfylleth, lluna plena d’hivern, segons ells la lluna plena (fylleth) d’octubre marcava l’inici de l’hivern.
Octubre és la tardor, aquesta estació indefinida, que comença quan vol i acaba quan li sembla, que diuen que s’aprima, on quan no hi fa massa calor hi fa massa fred, que està desapareixent entre l’estiu i l’hivern.
Aquesta estació moribunda, aquest octubre, ens regala les primeres muntanyes enfarinades, ens regala els millors paisatges plens de colors impossibles, ens regala els tons càlids que contraresten l’aire incipientment gelat que ha arribat per quedar-se, ens regala els últims dies lluminosos de sol enèrgic i vigorós.
I ens recorda, entre castanyes, codonys i panellets, mentre ens prepara per a l’hivern, que el fred s’amaga darrere la cantonada.
Winter is coming.
