Reflexions des de la perruqueria

Llegia l’altre dia de casualitat i sense posar-hi atenció a la web del 3/24 una notícia relativa a la publicació d’un llibre sobre les xarxes socials i la pèrdua de temps i de socialització que suposa per a la nostra miserable existència.

No em feu dir el nom de l’autora, no el vaig llegir, i si ho hagués fet tampoc el recordaria, sóc negat negat (sí, dues vegades, no m’he equivocat, no) per als noms. Tampoc me’l feu buscar, que estic escrivint amb el mòbil des de la perruqueria i es massa entretingut.

El llibre duu per nom l’evocador títol d’Els Àngels no tenen facebooken castellà.

Quanta veritat, déu meu!!  Els àngels no tenen facebook. No, però ens guarden totes les dents que ens cauen i posem sota el llit. En el fons, si no tenen facebook és perquè no el necessiten, sobretot l’àngel de la guarda: per a xafardejar la vida dels altres, ja tenen els seus poders, i allà on no hi arriben, si que ho fa el seu amic totpoderós i omnipresent.  A més, hi ha internet al cel?

Fins i tot m’atreviria a assegurar que millor que no tinguin facebook ni llegeixin els tuis: ho utilitzarien en contra nostra. Algú recorda alguna obra bona feta per algun àngel des de que Gabriel va evitar que Abraham sacrifiqués al seu fill Isaac? Com tenim d’oblidat l’antic testament…

Però no he fet el post per parlar ni de l’Abraham ni de cap de les altres 6 tribus d’Israel. El que em molesta és aquesta tossuderia en criticar els canvis que ens brinda la tecnològia amb prediccions banals sobre invents que ens convertiran en éssers deshumanitzats carents de sentiments.

En el fons és tot més senzill: s’ha guanyat immediatesa i llibertat. Els emails van més ràpid que el correu tradicional, els àlbums de fotos els puc ensenyar pel picassa sense esperar a que la tieta pugui vindre a dinar, i parlar per l’skype és gratis. Gràcies al facebook i a la resta de xarxes socials ens podem comunicar amb qui nosaltres decidim i no amb qui ens ha fet coincidir en l’espai geogràfic un seguit de variables indesxifrables i uns quants gens encadenats.

Així que aprofitem aquest gran eina que ens acosta a éssers estimats que la distància física ha allunyat, ens permet torturar-nos espiant el mur de la noia que ens agrada i no ens fa cas, i evita que l’amistat s’esvaeixi pel temps i la distància.

Visca el facebook i a la mare que el va parir, home!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=i-XGCFqxidY]

19 octubre, 2011 | 0 comments

Contingut relacionat

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Pin It on Pinterest