Bellpuig, pels que no el coneixeu, és un poble situat al límit de l’abast del canal d’urgell, per la part sud. Frontera entre la Catalunya estepària i la fruitera, és dels pobles que mai surten als TN, i que algú amb bona memòria recorda d’haver-lo vist escrit als rètols de l’autovia A2. Ple de cacics i ancorat al passat, mai hi passa res; segurament, els fets més destacats dels últims 35 anys són el naixement de Freealma, el meu, i que hi comencés a jugar a futbol el Bojan Krkic.
Freealma és la identitat artística d’un escriptor, poeta, compositor, professor, intèrpret, multi-instrumentista, productor, gran amic i millor persona: Ramon Martí. Segurament podria posar alguna cosa més, com ara bohemi, però avui en dia aquest terme acostuma a ser sinònim de caradures vivint a base de subvencions, i és una definició que si a algú no l’hi escau, és a ell.
Com podreu observar en la imatge que encapçala aquesta entrada, ell mateix defineix la seva música com a post rock and indietronica with bohemian flavours. Una etiqueta una mica llarga a l’alçada de la complexitat definitòria de les seves cançons. Influenciat clarament pel so Bristol, classificar mandrosament de trip-hop o post-trip-hop la seva música seria una reducció massa agosarada. Guitarrista de passió i productor d’adopció, dota a les seves cançons d’atmosferes fosques, angoixants i captivadores, on hi conviuen de manera natural riffs brillants, samplers i veus infinites, embolcallant poemes de gran bellesa estètica.
El primer disc ja està enllestit de fa unes setmanes. Podeu escoltar-lo al Bandcamp del seu nou projecte musical, Fustegueres, i comprar-lo en qualsevol dels concerts que ara mateix realitza dins la gira Empaitant la utopia tour.
Jo, que acostumo a ser un sac de contradiccions, em quedo amb Something like the blue sky, especialment la versió acústica del següent vídeo.
Acabo amb una frase seva: hi ha cops en què la música és l’única manera de fer esclatar una revolució, ja que les orelles no tenen parpelles!
Encara diría més: (no, es impossible!)
noi, t’he de felicitar, m’has deixat sense paraules!! i per a quant un concertet?? Freealmaaa! volem veure’t en un concert, ni que sigui privat!! 🙂