Freealma - post rock and indietronica with bohemian flavours

Freealma – post rock and indietronica with bohemian flavours

Bellpuig, pels que no el coneixeu, és un poble situat al límit de l’abast del canal d’urgell, per la part sud. Frontera entre la Catalunya estepària i la fruitera, és dels pobles que mai surten als TN, i que algú amb bona memòria recorda d’haver-lo vist escrit als rètols de l’autovia A2. Ple de cacics i ancorat al passat, mai hi passa res; segurament, els fets més destacats dels últims 35 anys són el naixement de Freealma, el meu, i que hi comencés a jugar a futbol el Bojan Krkic.

Freealma és la identitat artística d’un escriptor, poeta, compositor, professor, intèrpret, multi-instrumentista, productor, gran amic i millor persona: Ramon Martí. Segurament podria posar alguna cosa més, com ara bohemi, però avui en dia aquest terme acostuma a ser sinònim de caradures vivint a base de subvencions, i és una definició que si a algú no l’hi escau, és a ell.

Fustegueres cantautor

Com podreu observar en la imatge que encapçala aquesta entrada, ell mateix defineix la seva música com a post rock and indietronica with bohemian flavours. Una etiqueta una mica llarga a l’alçada de la complexitat definitòria de les seves cançons. Influenciat clarament pel so Bristol, classificar mandrosament de trip-hop o post-trip-hop la seva música seria una reducció massa agosarada. Guitarrista de passió i productor d’adopció, dota a les seves cançons d’atmosferes fosques, angoixants i captivadores, on hi conviuen de manera natural riffs brillants, samplers i veus infinites, embolcallant poemes de gran bellesa estètica.

El primer disc ja està enllestit de fa unes setmanes. Podeu escoltar-lo al Bandcamp del seu nou projecte musical, Fustegueres, i comprar-lo en qualsevol dels concerts que ara mateix realitza dins la gira Empaitant la utopia tour.

Jo, que acostumo a ser un sac de contradiccions, em quedo amb Something like the blue sky, especialment la versió acústica del següent vídeo.

Acabo amb una frase seva: hi ha cops en què la música és l’única manera de fer esclatar una revolució, ja que les orelles no tenen parpelles!

29 setembre, 2011 | 2 comments

Contingut relacionat

2 Comments

  1. Laia Martínez Bagué

    noi, t’he de felicitar, m’has deixat sense paraules!! i per a quant un concertet?? Freealmaaa! volem veure’t en un concert, ni que sigui privat!! 🙂

    Reply

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pin It on Pinterest