Un home mort no és un bon company de viatge

You William Blake?
Yes, I am. Do you know my poetry?

Some are born to endless night.

Una de les millors escenes de Dead Man, de Jim Jarmusch, amb Johnny Depp i versos de William Blake recitats per Ningú. La frase del títol amb la que comença la pel·lícula és de Henri Michaux.

Resumint, i atenció que aquest paràgraf és un spoiler, la pel·lícula narra el viatge cap a la mort que emprén William Blake, el personatge interpretat pel Depp. El camí el farà acompanyat d’un indi peculiar, que es fa dir Ningú, tot i que realment s’anomena Xebetxe, ‘el que parla fort, sense dir res’, que el confón amb el poeta anglès del s. XVIII William Blake.

Pel·lícula molt infravalorada, de les millors del Depp. La banda sonora va a càrrec del Neil Young, enregistrada improvitzadament mentre mirava una projecció del film. Dead Man està plena d’escenes memorables, còmiques, crues o intel·ligents, com quan durant el viatge en tren el tipus de passatgers va canviant a mesura que s’endinsen cap al salvatge oest. Es nota que tot això ho estic escrivint perquè l’entrada tingui un SEO decent, eh? 😀

Dead ManDead Man conté un munt cameos, tot i que són aparicions prou llargues com per a què no siguin considerades com a tal. Per exemple, s’hi produeix l’última aparició a la gran pantalla (i a la petita també) del Robert Mitchum, on se’l convida com a homenatge a la seva trajectòria. També hi apareix l’Iggy Pop, interpretant un dels personatges més singulars del film (realment, no n’hi ha cap de normal), el Billy Bob Thornton, el Gabriel Byrne, o l’Alfred Molina. I per descomptat l’actor indi canadenc Gary Farmer, interpretant a Ningú, en un d’aquells papers secundaris tan carismàtics que el posen al mateix nivell que el protagonista.

La pel·lícula va guanyar el premia a la millor fotografia per a Robby Müller als New York Film Critics Circle Awards (1996), i Jim Jarmusch va guanyar el guardó como a millor director als European Film Awards (1996). Va estar nominada a la Palma d’Or al Festival de Canes per al millor director, a la millor pel·lícula al Chicago Film Critics, i als premis Independent Spirit va obtenir 4 nominacions: millor pel·lícula, millor guió, millor actor secundari i millor fotografia.

Pel·lícula 100% recomanable. Si encara no l’heu vist, ja tardeu, que és del 95!

5 octubre, 2013 | 2 comments

Contingut relacionat

2 Comments

  1. nunu0804

    La vaig veure fa molts anys i no em faria res tornar-la a mirar. Més que recomanable diria imprescindible per tot bon cinèfil. Una petita joia.

    Reply
    • esalla

      Jo de tant en tant sempre la remiro 😉

      Reply

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pin It on Pinterest