M’avorreixo

·

He consumit tots els pensaments dels propers trenta anys: m’he casat vuit vegades, i me n’he divorciat deu; he mort sis vegades, n’he ressuscitat dos i una tercera he esdevingut zombi, he sigut superheroi emmascarat, mag misteriós, guerrer invençut i cavaller enamorador de princeses; he interpretat les més belles àries a l’Scala de Milà, he improvisat els solos més hipnòtics a Woodstock i he sortit viu del Thunderdome, he aixecat imperis per mar, terra i aire; he explorat galàxies que la seva existència contradiu totes les lleis de la física; he escrit el Nobel de Literatura, i els poemes més bells que veuràs escrits a les parets; he parat el món per estar a soles amb tu, i m’he perdut en els confins del temps quan m’ho has demanat; he coronat el cim més alt, descobert la vall més oculta, navegat el mar més salvatge i capturat l’instant més fugisser; he compartit restaurant amb els més cèlebres, tavernes amb personatges anònims, i aventures amb els culs més inquiets; he estimat, gaudit, patit, m’he equivocat, m’han ferit, torturat i perdonat; m’he vist en mil històries amb la mateixa nit, i la mateixa nit amb mil albades; het fet ploure estels, he tenyit de roig molts capvespres i t’he acaronat amb la brisa dolçament el teu coll nu.

I encara m’avorreixo.

 

Agraïments enlluernats a l’Anna per la transcripció. 

8 comentaris a “M’avorreixo”

Deixa un comentari